A l'època de l'edad mitjana s'utilitzava la poesia trobadoresca com a medi per difundir la literatura en aquell moment. El sirventès va ser, després de la cançó, una de les formes líriques més conegudes. Aquesta forma es tractava d'un poema moralitzador, personal, polític i/o literari.
Guillem de Berguedà, autor del periode trobadoresc, utilitzà aquest tipus de poesia per a les seves obres.
En el poema presentat a l'Antologia poètica, cançoneta leu e plana, Berguedà ens mostra un sirventès dedicat al marqués Ponç de Mataplana, on l'acusa de traïdor, de ser una persona en que no es pot confiar res i a més a més està ple de engany. A la segona estrofa vol donar a entendre que el marqués és a punt de trobar-se sense dents en conseqüència dels seus enganys que ha causat a la gent. Més endavant, podem observar una "recriminació" de la gent que l'envolta i només és amb ell per interès. Per finalitzar trobem la fribolitat de Berguedà davant la companyia d'algú amb el marqués ja que aquest només és un traïdor.
Per concloure podem dir que Guillem de Berguedà va ser un autor de la seva època que va escriure amb les formes literàries pròpies del seu periode.
3 comentarios:
Molt bé, Lidia!
La teva resposta és totalment correcta. Has entès perfectament l'enunciat de l'exercici, la qual cosa m'alegra moltíssim. No oblidis repassar el tema de les faltes i l'expressió (mitjà (no "medi"); difondre (no "difundir"); període; una persona en qui no es pot confiar; etc.
Hi ha una frase que no s’entén gaire bé: "la companyia d'algú amb el marqués ja que aquest només és un traïdor".
El contingut està molt bé. Tens un 9.
Publicar un comentario