El text argumentatiu té com a objectiu expressar opinions amb la finalitat de persuadir a un receptor. Aquest objectiu pot conseguir que el destinatari estigui a favor o en contra a les idees justificades per l’argumentació. De manera que tot emisor ha de tenir un coneixement global del tema del qual es parla a més de la técnica de l’escriptura. A més de l’utilització de la funció referencial, cal fer ús de la funció apelativa, per així exposar els arguments de forma correcta.
Pel que fa a l’estructura, la selección de l’informació depén del que es parla i de la situació on es dóna. En efectes pràctics, el text agumentatiu acostuma a estructurar-se en tres apartats: l’introducció, normalment es presenta la tesi ( idea ) que es defensarà; el desenvolupament o cos de l’argumentació en què s’exposaràn els arguments i les raons sobre la tesi en la que es basa el text; i per últim, la conclusió, en aquest apartat es torna a mencionar la tesi o inclòs es fa un breu resum dels arguments que s’han donat en el desenvolupament.
Per un altre costat, l’ordre de les idees i la bona estruccturació en parràgrafs són aspectes a tenir en compte per poder fer una bona argumentació. També cal incloure dins d’aquests aspectes l’utilització adequada de connectors textuals a més d’una argumentació de les idees de manera clara i directa.
En definitiva, la bona combinació de lèxic i sintaxi, amb l’ajuda d’una intenció objectiva permetrà a l’argumentació els límits de demostrar, convèncer i canviar la tesi la qual està defensant.
