martes, 2 de junio de 2009

EL TEXT ARGUMENTATIU

El text argumentatiu té com a objectiu expressar opinions amb la finalitat de persuadir a un receptor. Aquest objectiu pot conseguir que el destinatari estigui a favor o en contra a les idees justificades per l’argumentació. De manera que tot emisor ha de tenir un coneixement global del tema del qual es parla a més de la técnica de l’escriptura. A més de l’utilització de la funció referencial, cal fer ús de la funció apelativa, per així exposar els arguments de forma correcta.

Pel que fa a l’estructura, la selección de l’informació depén del que es parla i de la situació on es dóna. En efectes pràctics, el text agumentatiu acostuma a estructurar-se en tres apartats: l’introducció, normalment es presenta la tesi ( idea ) que es defensarà; el desenvolupament o cos de l’argumentació en què s’exposaràn els arguments i les raons sobre la tesi en la que es basa el text; i per últim, la conclusió, en aquest apartat es torna a mencionar la tesi o inclòs es fa un breu resum dels arguments que s’han donat en el desenvolupament.

Per un altre costat, l’ordre de les idees i la bona estruccturació en parràgrafs són aspectes a tenir en compte per poder fer una bona argumentació. També cal incloure dins d’aquests aspectes l’utilització adequada de connectors textuals a més d’una argumentació de les idees de manera clara i directa.

En definitiva, la bona combinació de lèxic i sintaxi, amb l’ajuda d’una intenció objectiva permetrà a l’argumentació els límits de demostrar, convèncer i canviar la tesi la qual està defensant.

sábado, 9 de mayo de 2009

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres periodístics són un tipus de format aparegut durant el s.XX i són caracteritzats per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació i la premsa escrita. Aquest tipus de gèneres es subdivideixen en tres classes de textos, l'informatiu, el d'opinió i l' híbrid.
Els textos informatius són aquells que presenten una informació determinada cap al lector. Aquests textos apareixen de dues formes diferents, la notícia i el reportatge objectiu. La notícia és aquell text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent, la qual no conté trets personals del autor. La seva estructura es divideix en: títol, subtítol, entrada, cos o dades i el peu de foto; pel que fa al llenguatge utilitza un registre estàndard amb sintaxi senzilla però amb una ordenació correcta de la gramàtica, a més de la diversitat de vocabulari. El reportatge objectiu és aquell que tracta qualsevol tema de manera documentad i el periodista la considera d'interès general. aquest tipus de text és més extens que la notícia, també va acompanyat per valoracions de testimonis, textos complementaris o amb més detallisme en les dades que s'ofereixen al lector.
Els textos d'opinió són aquells que presenten una opinió sobre la /les informació/ons que els hi presenten als lectors o professionals. Aquest tipus de text es subdivideix en cinc gèneres diferents: l'article d'opinió, la crítica, la carta al lector, l'editorial i l'entrevista. Tots aquest tipus expressen l'opinió d'una informació en diferents punts de vista, és a dir, l'article d'opinió, l'entrevista i l'editorial presenten un punt de vista més professional i crític del diari, mentre que la carta al lector i la crítica tenen un to més subjectiu i personal a l'hora de mostrar la seva opinió.
Els gèneres híbrids són aquells els quals ens mostren una visió més real sobre els esdeveniments de l'actualitat. Aquest tipus de text es divideixen en: la crònica i el reportatge interpretatiu. La crònica dóna una informació d'uns esdeveniment recents valorats de manera subjectiva per un corresponal; hi ha dos tipus de cròniques: la geogràfica que fa referència a un esdeveniment en un lloc i temps determinat, i la temàtica que fa referència a un fet en un àmbit temàtic concret. El reportatge interpretatiu és aquell que dóna informació i opinió en setmanaris especialitzats a causa del procés d'investigació i documentació sobre una tesi a mostrar al lector.
En definitiva, els gèneres periodístics són aquells textos que tenen com a objectiu informar i donar a conèixer les diferents visions sobre els esdeveniments i fets que succeeixen al voltant de nosaltres, i dels més importants, dels lectors.

martes, 10 de marzo de 2009

ELS TEXTOS NARRATIUS

El text narratiu és aquell que explica fets reals o ficticis, els quals succeeixen a unes persones en un temps i espai determinats. Es consideren textos narratius aquells relats orals o escrits caracteritzats per la versemblança de la història que es narra. Els elements predominants en la narració són: l'estructura, l’espai, el temps, el punt de vista i els personatges.

L’estructura és aquella que organitza els continguts de la narració, normalment de forma tripartida, en la qual es distingeixen el plantejament, el nus i el desenllaç; també ens mostra l'ordenació cronològica o la diferenciació de seqüències narratives, és a dir, quan s'entrecreuen diferents històries paral·leles entre elles mateixes.

Un dels altres elements narratius és l'espai el qual va acompanyat amb l'element temporal (temps). L'espai es el marc físic en què es desenvolupa l'acció. Pel que fa al temps podem distingir dos tipus: l'extern, indica el moment on es situa la narració i l'intern que és el temps propi de la història que s'està narrant.

Respecte al narrador podem dir que és la persona la qual narra els fets i es un dels subjectes que pertanyen al text. També determina el punt de vista d’aquest, ja que organitza i explica els mateixos fets narratius; existeixen tres tipus de punt de vista: omniscient, observador extern o narrador protagonista.

En resum els textos narratius són aquells que expliquen una història en la qual es veuen involucrats una sèrie de factors que influeixen en la creació i organització del text. també cal tenir en compte qui i quan es narren ja que ens indicaran, en la seva mesura, els detalls que apareixen en la història del text.

domingo, 15 de febrero de 2009

viernes, 13 de febrero de 2009

L'EMANCIPACIÓ DE LA DONA AL S.XXI

La dona ha estat un dels símbols més freqüents en la caractertzació de la transformació social i cultural. Des de fa molts segles, el sector femení se l'ha considerat com aquell grup subordinat davant de la resta de firgues de la mateixa societat.
La família i la llar són elements fonamentals en la seva classificació social. Aquesta l'ha dut a posteriors representacions fins arribar a l'estereotipació del propi símbol femení. Malgrat tot, la dona ha aconseguit determinats canvis: la introducció dins d'una societat masclista, la independència laboral o inclòs l'aprenentatge cultural. Aquests fets li han permés una evolució positiva, de manera que la dona ha pogut donar un gran pas cap endavant en la seva "morfologia" social i cultural.
Pel que fa a l'emancipació femenina, aquesta es pot situar dins del segle XX, ja ques és en aquest període on la dona organità revoltes i manifestacions a favor de la seva pròpia integitat, com és ara la del Maig de 1968. També caldria afegir altres aspectes, els quals van influir tant positiva com negativament en la figura femenina. aquestes són les influències mediàtiques produïdes pels mitjans de comunicació, és a dir, aquests ens presenten l'idealització de la dona perfecta que volem veure, tot i que encara que no existeixi.
En definitiva, podem dir que l'emancipació femenina s'ha acabat produïnt en els nostres temps, en efectes pràctics, al segle XXI, malgrat que ho faci de manera molt lenta. Així doncs molts aspectes i factors dins del transcurs històric han ajudat a la dona a crear-se la seva pròpia forma i figura de vida.

martes, 13 de enero de 2009

CONTEMPORANIS

JOSEP Mª DE SEGARRA:

2) Els versos on es localitzen les personificacions del poema " vinyes verdes vora el mar" són el 2,13,14,21,34 i 35.

3) Al poema de Josep Mª de Segarra predomina el color verd ja que simbolitza el pas del temps amb el contrast del color blau del mar.
La diferent utilització de colors es pot basar segons els estats d'ànim, és a dir, una persona que estigui contenta relacionarà tot el que l'envolta amb colors vius i alegres, en canvi si aquesta està trista, decebuda o enfadada relacionaràel seu entorn amb colors apagats, com per exemple els grisos o el negre.

MÀRIUS TORRES:

2) El tema tracta el oblit de la derrota que va sofrir la seva estimada ciutat ( Catalunya ) i va pensar una altra ciutat diferent a la que vivia, a causa de la victòria franquista sobre el territori de la seva pàtria.

3) 1.- sonet
2.- 12
3.- alexandrins
4.- ABAB CDCD EFF EGG
5.- Aixecament feixista al 1936
6.- Fa un prec a la pàtria per a que els protegeixi
7.-desolació, sense cap confiana de futur
8.-ciutat llunyana/ poble proper.