COM INFLUEIX LA PUBLICITAT EN ELS JOVES D'AVUI DIA?

Actualment es diu que la societat està influenciada pels medis de comunicació, en concret per la publicitat.

Ens podem remuntar quaranta anys enrere per poder marcar l'importància del medi publicitari. Van començar a aprèixer una gran diversitat de prototipus i estereotipus per poder-nos mostrar el vertader sentit del producte que ens volen vendre.

Així doncs podem dir que la publicitat, o més ben dit, les imatges reproduïdes en ella són influents sobre la psicologia i personalitat dels joves. Aquestes influències provoquen, actualment, greus problemes entre els adolescents, com ara: l'anorèxia a causa dels estereotipus de dones belles i primíssimes que ens enamoren en el primer cop d'ull; una altra influència, que és la més natural dins de la publicitat, és la compra del producte i a més la tendència o moda que es crea gràcies a les campanyes, aquestes fan que la joventut condicioni la seva vida amb l'estil o moda que es llueix o es marca dins de l'activitat publicitària del moment.

En resum, podem afirmar que la publicitat és un gran medi que mou masses, per tant els seus missatges, i a la vegada tendències, creen unes determinades influències cap als joves i que aquestes no són sempre de caire positiu.

Barroc: A una hermosa dama

El poema A una hermosa dama ens mostra diversos trets característics de l'aparença barroca en una dama. Aquests atributs són: el contrast de colors per poder mostrar la dolçor i fragilesa de la dama, és a dir, l'utilització del color blanc pel marfil, la pinta, la pura neu, el coll i la mà i en contraposició el negre dels cabells atzabeja.

Actualment el prototipus de la dona ideal és molt diferent que la del segle XVI. Avui en dia la imatge femenina ideal és molt diversa, uns poden pensar que la dona ideal és d'una forma determinada i uns altres poden pensar el contrari, però generalment es considera ideal allò que és bonic, esvelt i amable a la nostra vista, per tant aquest prototipus hauría de ésser així.

Literatura

Ausiàs March:

El poeta ens mostra una comparació de l'amor que professa ell cap a la seva dama, amb els perills que pot còrrer un home dins d'una tempesta en el mar.

El seu amor no és correspost per la dama , llavors el poeta es venja proclamant a tothom l'orgull que té.

Jordi de Sant Jordi:

Al poema "Presoner", l'autor ens mostra dos visions del personatge, és a dir, en els versos 1 al 3, del 5 al 8, del 10 al 12 i el vers 23 ens presenta la solitud com a sentiment predominant. I als versos on l'autor en mostra un estret lligam del personatge amb el rei són: el vers 18, versos 27 al 40 i també cal remarcar l'estrofa de la tornada, on fa com una mena de demanda cap al rei.

Podem relacionar el lligam que s'estableix al poema ( "Presoner") amb que Jordi de Sant Jordi va ser cavaller del rei Alfons el Magnànim, així doncs podem afirmar que dins d'aquest lligam apareix la relació del vassallatge on el vassall, en aquest cas l'autor, jura fidelitat al rei.

Gènere poètic. Algunes característiques

Dins de la llengua ens trobem amb diversos tipus de textos: la lírica, la prosa o narració i el teatre. El gènere poètic és un d'aquests models de literatura.

La lírica ens vol expressar sentiments de forma bella, és a dir, el poeta ens intenta transmetre els sentiments a través de la lectura de la poesia, i així el lector pot interpretar el que es vol transmetre per mitjà de l'escriptura. Com cada text, s'ha de seguir una estructura determidada, dita forma és el vers, és a dir, el poema està constituit per estrofes formades per versos. Aquesta estructura s'anomena de diverses maneres, depenent del número de estrofes i versos que contenen aquestes, a més també s'ha de tenir en compte el número de síl.labes que conté el vers de cada estrofa. Aquesta estructura és de diferents tipus: d'art major ( més de vuit síl.labes a cada vers) o d'art menor ( menys de vuit síl.labes a cada vers).

Endemés els autors necessiten algun tipus de recurs per poder transmetre els sentiments, aquest recursos s'anomenan estilístics, hi ha diferents tipus com poden ser: les personificacions, les onomatopeies, i una de les més conegudes, la metàfora, entre d'altres més. Els recursos estilístics emprats als poemes volen donar sentit als versos escrits pels poetes.

En resum, podem mostrar el gènere poètic com una manera d'expressió del sentiments a través de la literatura. Aquesta forma la podem distingir de diferents formes i noms. També podem esmentar la diveristat de poesia que apareix durant tota la història de la literatura, aquesta diversitat és : les cançons i poesies dels trobadors, on més tard, a la Decadència, desminvés la creació poètica, fins arribar a la Renaixença i el Modernisme, a partir d'aquí es tracta una forma diferent de crear les poesies, és a dir, van aparèixer les avanguardes on mostraven una estructura irregular a la normal, i a partir d'aquí va continuar fins arribar a l'actualitat.

Guillem de Berguedà.

A l'època de l'edad mitjana s'utilitzava la poesia trobadoresca com a medi per difundir la literatura en aquell moment. El sirventès va ser, després de la cançó, una de les formes líriques més conegudes. Aquesta forma es tractava d'un poema moralitzador, personal, polític i/o literari.

Guillem de Berguedà, autor del periode trobadoresc, utilitzà aquest tipus de poesia per a les seves obres.

En el poema presentat a l'Antologia poètica, cançoneta leu e plana, Berguedà ens mostra un sirventès dedicat al marqués Ponç de Mataplana, on l'acusa de traïdor, de ser una persona en que no es pot confiar res i a més a més està ple de engany. A la segona estrofa vol donar a entendre que el marqués és a punt de trobar-se sense dents en conseqüència dels seus enganys que ha causat a la gent. Més endavant, podem observar una "recriminació" de la gent que l'envolta i només és amb ell per interès. Per finalitzar trobem la fribolitat de Berguedà davant la companyia d'algú amb el marqués ja que aquest només és un traïdor.

Per concloure podem dir que Guillem de Berguedà va ser un autor de la seva època que va escriure amb les formes literàries pròpies del seu periode.

RAMON LLULL

El poema a vós, dona Verge Santa Maria, ens mostra la estreta relació que va establir Ramon LLull amb la seva creença a Déu, és a dir, en mostra la seva fidelitat cap al cristianisme.

Aquesta fe per dita religió es deguda a les cinc aparicions de Crist cricificat que va sofrir el propi Llull. així doncs, va abandonar la seva família per dedicar-se a una vida més contemplativa, on ell considerava que devia a la predicació als infidels, la creació de "centres" per al culte i l'escriptura per millorar els errors dels infidels.

Aquests tres trets apareixen identificats en el poema A vós, dona Verge Santa Maria, és a dir, alaba la figura de la Verge Maria, tants sols per el vincle que te amb Crist. Seguidament, al final de l'última estrofa, fa referència als infidels, on afirma que al no tenir fidelitat a la seva figura no aniran " al cel", a la segona estrofa es pot observar la seva dedicació a la predicació i torna a al.ludir , el destí que aconseguiràn els infidels. I per finalitzar, a la tercera estrofa, al.ludeix la figura de Crist i la seva seva decisió que va prendre al haver vist les cinc aparicions de la divinitat.

Els camps d'extermini del segle XX

Durant tot el segle XX, s'han produït fet històrics, com pot ser la primera guerra mundial a principis de segle. També es pot destacar la segona República, la guerra civil i la dictadura de Franco, a l'estat espanyol; seguidament de la guerra civil es va originar la segona guerra mundial provocada pels nazis, allà cap als anys 40.

Tots aquests desastres van crear les diputes entre països i els seus pensaments ideològics, així doncs els propulsors i "guanyadors" de les guerres van establir unes certes normes dictatorials, on qui no les complia era ingressat a camps de concentració, on eren els radicals qui manaven. Dits camps podien i eren llocs on s'exterminava a la gent ingressada allà, bé perquè incomplien el que els manaven els nazis o només aquests últims creien que els presoners no servien per a res.

Molts dels exterminaments que es feien era els dels infants i els ancians, els duien cap a les dutxes i allà amb un gas, els ofegaven i els enterraven en forats, anomenats fosses comuns. Per un altra utilitzaven solament als homes i les dones en condicions per fer els treballs forçats.

Diverses fonts literàries mostren la crueltat de aquest camps, una d'aquestes corrents és la pel.lícula de "La vida és Bella" on expliquen l'història d'una família separada per tants sols les seves creences i ingressades al camps, i on pot arribar l'home, davant d'un perill, per allò que estima. També els llibres de " El violí d'Ausvhich" recrea l'historia d'un lutier, que fa l'impossible per poder aconseguir la seva llibertat; o bé, des de l'altre punt de vista, el llibre de " El nen amb el pijama de ratlles" mostra la visió innocent d'un infant que viu al costat dels camps de concentració.

Per concloure també es pot dir que apart de ciutat europees properes a Alemania, també van existir camps d'exterminació, o de concetració al mateix estat espanyol, on també va succeir una cosa semblant, per no dir iguals, que a la resta d'europa. Per estar més pròxims a la realitat, es pot dir que el camps espanyols van ser els precessors de dits camps d'extermini.

MOLT BONES!!

Ja hem creat un bloc... i començen les tasques.