LES AVATGUARDES

ODA A GUYNEMER:

Junoy va elogiar i glorificar la figura de Guynemer, aviador francés a la Primera Guerra Mundial que va resultar mor en el seu avió de combat. El poema en forma de cal·ligrama el que intenta és explicar un acte heroic a partir del pas d'un avió entre els cels infinits ,per poder així arribar a la immortalitat amb la seva passió que duu al cor, l'aviació.

TOT L'ENYOR DEL DEMÀ:

Els elements futuristes que apareixen en el poema són: el trencament dels versos, la falta de rima i mètrica, a més també els v.v 16 i 17, 41 i 42 mostren diferents elements poc normals en el fil de la literatura convencional.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DELS TEXTOS CIENTÍFICS.

Els textos científics formen part d'un registre culte formal amb un tema especialitzat i l'utilització de tecnolectes per als col.lectius professionals, a més apareix una termnologia precisa dins d'aquests textos.

Per una altra banda el canal és escrit amb un grau de formalitat alt i una intenció objectiva. Dins de les característiques dels textos científics, a més del registre culte, abarca la varietat estàndard a través de l'aparellament d'aquestes dues.

El llenguatge simbòlic, la claretat i la precisió ens permeten observar oracions complexes i subordinades amb una intenció o àmbit objectiu i impersonal. A més de l'utilització de terminologies, també ens mostren tecnicismes, neologismes i formes cultes o nomenclatures llatines en l'aprició dels textos científics, tant a les ciències pures, aplicades o socials.

En resum, aquest tipus de textos ens mostren el saber de forma general de manera especialitzada o divulgativa a partir de textos expositius en present d'indicatiu.

NOUCENTISME I AVANTGUARDA

NOUCENTISME

a) El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.

Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.

DIFERÈNCIES ENTRE MODERNISME I NOUCENTISME:

Una de les diferències més importants entre Modernisme i Noucentisme és que en aquest últim portan a fi la materialització de la política i la cultura dins d'un mateix conjunt. A més, va aparèixer el compromís per part de la societat burguesa amb el catalanisme i el creixement intel.lectual. També accepta la col.laboració i la transformació de Catalunya.

b) Eugeni D'Ors va ser un dels autors mes influents en el Noucentisme, d'Ors va promulgar la seu corpus filosòfic a través de Glossari que va presentar a la revista La Veu de Catalunya.
Dins d'aquest corpus va infondre un seguit de teories estètiques, polítiques i culturals.

AVANTGUARDES

a) L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc.

b) Els moviments d'avantguarda que existeixen són: l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el dadaisme, l'ultraisme, el creacionisme, el surrealisme, l'estridentisme, l'impressionisme, el cosmopolitisme, el neorrealisme, el superrealisme i l'experientalisme.

Per una altra banda les avantguardes més importants a Catalunya van ser: El Cubisme, el Surrealisme, l'Expressionisme i el Futurisme.

c)Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

MODERNISME I NOUCENTISME

MODERNISME ( ODA A ESPANYA):

Els exemples de interrogacions retòriques són:

" Per què vessar la sang inútil?" ( vers 13),
" On són els barcos?- On són els fills?" (vers 28),
" On ets Espanya?" ( vers 38),
" No sents la meva veu atronadora?"( vers 39),
"No entens aquesta llengua- que et parla entre perills? ( vers 40),
"Has desprès d'entendre an els teus fills?" ( vers 41).

Els temes del poema són la solidaritat amb el sentiment que han patit la guerra i la diferència de la utilització de la llengua.

NOUCENTISME ( CANÇONETA INCERTA):

-El tema del poema és la incertesa del que et pots trobar al llarg del teu camí ( vida).
- El camí que ens mostra l'autor fa referència a la vida, aquest planteja un dilema que tracta la incertesa del que ens depara el destí, la convivencia i els sentiments d'aquest anomenat vida.
- Personificació: "Un lliri blau, color de cel, diu: - Vine, vine-" ( una flor (lliri), no pot parlar perquè això és una acció humana).
Interrogació retòrica: "És a la vila o és al pi de la carena?"
Antítesi: " Qui sap si trist o somrient..." ( mostra elements oposats).

JOAN MARAGALL. EL MODERNISME.

LA VACA CEGA DE JOAN MARAGALL:

La gran tragèdia de la vaca és que s'ha quedat cega, a causa del cop d'un roc que la va deixar sense vista en un ull i l'altremig entel.lat. Tot i així la vaca s'acostuma i aprén a comviure amb aquest tràgic fet.

La vaca apart de tenir una simbologia de la mateixa família té també un símbol justificatiu de un món digne de ser amat, contemplat més enllà de l'aparença per poder veure l'essència que les mou.

Així doncs la relació directa que hi ha amb el Modernisme es la recerca del aspectes possitius davant un fet vell o caduc, en aquest cas, podem veure la serenitat de la vaca davant del seus obstacles encara que es cega.

LA VACA SUÏSSA DE PERE QUART:

La vaca suïssa el que pretén és comediar i caricaturitzar el poema de Joan Maragall. Les diferències que és troben són que Pere Quart parla d'una vaca però la seva simbologia es molt semblant a la del pensament d'una persona, també trobem que aquesta vaca no accepta la seva situació i amenaça a qui li vulgui fer mal, així doncs, mentre la suïssa és així, la vaca cega mostra possitivisme davant de la mateixa situació.

La SIDA: el gran monstre del S.XX

La SIDA ( Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia infecciosa produïda pel virus VIH, que causa una profunda alteració de la immunitat cel.lular. Des que es va diagnosticar el primer cas al 1981, han mort 6,4 milions de persones i se n'han infectat més de 40 milions.

El VIH és molt habitual entre la població dels països poc desenvolupats, però actualment estem trobant més casos en els països desenvolupats. En aquests últims, la transmissió del virus és a causa de les irresponsables relacions sexuals entre les parelles. A més d'aquesta via , existeixen d'altres com la transmissió a través del contacte amb fluids sanguinis afectats i els no afectats. També cal tenir en compte totes les conseqüències que pot tenir el virus, és a dir, les persones que la pateixen han d'anar amb molta cura en les seves relacions íntimes i amb les seves ferides per tal de no contagiar a ningú, a més tenen que dur una sèrie de revisions per veure el desenvolupament de la malaltia, però un fet dels més durs del virus és la impossibilitat de tenir fills ni descendència biològica.

Per una altra banda, trobem molts milions de morts als països subdesenvolupats. La taxa de mortalitat ha estat causada pel mateix fet que el de la transmissió sexual i el contacte entre els fluids sanguinis afectats.També podem considerar que la malaltia del virus VIH és una de les causes de mortalitat entre els infants d'aquests indrets.

Així doncs, podem dir que la SIDA és el gran monstre del S.XX, malauradament, gràcies a la seva ràpida expansió i el gran nombre d'afectats es pot anomenar d'aquesta manera.

EL MODERNISME

1) TRES DEFINICIONS:

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.( xtec).

El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música ( lletra uoc).

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.( viquipèdia)

2)LLISTAT D'AUTOR IMPORTANTS EN EL MODERNISME:

Joan Maragall - creador i promotor de la " paraula viva"

Victor Horta - arquitecte i innovador de l'utilització del ferro i el cristall

Eugène Delacroix - precursor del modernisme

Auguste Rodin - combinació de l'estil clàssic amb les noves tendències estilístiques

LA RENAIXENÇA

L'ESCOLA MALLORQUINA:

L'Escola Mallorquina és un terme que fa referència a la producció literària mallorquina entre el final de segle XIX i principis del segle XX. Els trets més característics tenen molt a veure amb la preocupació de la forma, l'art de la retòrica i l'elegància del llenguatge. La seva temàtica habitual tratcava el paisatge i una poètica clàssica on es regeneren la serenitat, l'ordre i l'harmonia.

Dins d'aquest moviment podem tractar diversos autors però els més importants van ser: Miquel Costa i LLobera i Joan Alcover.

LITERATURA DEL SEGLE XIX

LA RENAIXENÇA:

La Renaixença és aquell moviment cultural i literari que sorgeix al 1830 i que té com a descobriment bàsic de la cultura catalana. Aquest moviment es pot dividir en quatre parts: els inicis(1830-1840), la consolidació (1850-1860), la plenitud ( 1870-1880) i la plenitud i crisis ( 1880)La Renaixença va ser, a més d'una de cultura autònoma, una manera diferent de servir aquest propòsit, és a dir, un estil i una temàtica d'arrel romàntica, uns criteris lingüísts, i una actitud liberal i moderada que procedia de la seva arrel burgesa. Podem destacar com a autors importants a Jacint Verdaguer en poesia, Angel Guimerà en teatre i Narcís Oller en narrativa, també cal mencionar a Sardà i Yxart com a autors influents en el moviment de la Renaixença.

BONAVENTURA CARLES D'ARIBAU: LA PÀTRIA

ACTIVITAT: Llegeix cada estrofa i identifica la seva idea bàsica.

Estrofa 1: S'acomiada i enyora la seva pàtria i tot allò que l'envolta

Estrofa 2: FA referencia als savis i reis de l'època, on uns parlen el catlà ( savis) i altres el restringeixen ( reis)

Estrofa 3: Mostra el català per només parlar un sol, i si es té que prlar en comú ja no s'utilitza.

Estrofa 4: Ja que no hi és en el seu país, només li queda un plaer que eés parlar el català i s'en recorda del riu Llobregat i la platja.

Estrofa 5: LA seva llengua li recorda la seva infantesa i serveix per mostrar a Déu la fe per mitjà d'aquest llengua.

TEODOR LLORENTE: VORA EL BARRANC DEL S ALGADINS:

Els mots pròpis de la parla valenciana són: Algadins,flaire, lo, teuladins, oir, xiscladissa, esprills, trau, brins, a joca, cantúria i gojar

JACINT VERDAGUER: VORA LA MAR.

- La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:

Aquest tema apareix en la 2ª estrofa, i en els versos 29 i 30
- L'evocació del passat i l'incertesa del futur.

Aquest tema aparareix en la 3ª i 7ª estrofa, també apareix en la última estrofa.
- La caducitat del temps.

Aquest tema apareix en els vv 18 i 19, 22 i 23,

ACTIVITAT: respon a les 8 preguntes.

-1) el mar i la posta de sol

2) que el poeta se senti petit davant la immensitat de la natura

3) 17

4) poemes, petxines, vaixells, illes

5) es enganyosa i fugissera

6) Li ensenya a fer móns

7) 10A/6b/10 A/6b

8) recerca de la immortalitat

COM INFLUEIX LA PUBLICITAT EN ELS JOVES D'AVUI DIA?

Actualment es diu que la societat està influenciada pels medis de comunicació, en concret per la publicitat.

Ens podem remuntar quaranta anys enrere per poder marcar l'importància del medi publicitari. Van començar a aprèixer una gran diversitat de prototipus i estereotipus per poder-nos mostrar el vertader sentit del producte que ens volen vendre.

Així doncs podem dir que la publicitat, o més ben dit, les imatges reproduïdes en ella són influents sobre la psicologia i personalitat dels joves. Aquestes influències provoquen, actualment, greus problemes entre els adolescents, com ara: l'anorèxia a causa dels estereotipus de dones belles i primíssimes que ens enamoren en el primer cop d'ull; una altra influència, que és la més natural dins de la publicitat, és la compra del producte i a més la tendència o moda que es crea gràcies a les campanyes, aquestes fan que la joventut condicioni la seva vida amb l'estil o moda que es llueix o es marca dins de l'activitat publicitària del moment.

En resum, podem afirmar que la publicitat és un gran medi que mou masses, per tant els seus missatges, i a la vegada tendències, creen unes determinades influències cap als joves i que aquestes no són sempre de caire positiu.

Barroc: A una hermosa dama

El poema A una hermosa dama ens mostra diversos trets característics de l'aparença barroca en una dama. Aquests atributs són: el contrast de colors per poder mostrar la dolçor i fragilesa de la dama, és a dir, l'utilització del color blanc pel marfil, la pinta, la pura neu, el coll i la mà i en contraposició el negre dels cabells atzabeja.

Actualment el prototipus de la dona ideal és molt diferent que la del segle XVI. Avui en dia la imatge femenina ideal és molt diversa, uns poden pensar que la dona ideal és d'una forma determinada i uns altres poden pensar el contrari, però generalment es considera ideal allò que és bonic, esvelt i amable a la nostra vista, per tant aquest prototipus hauría de ésser així.

Literatura

Ausiàs March:

El poeta ens mostra una comparació de l'amor que professa ell cap a la seva dama, amb els perills que pot còrrer un home dins d'una tempesta en el mar.

El seu amor no és correspost per la dama , llavors el poeta es venja proclamant a tothom l'orgull que té.

Jordi de Sant Jordi:

Al poema "Presoner", l'autor ens mostra dos visions del personatge, és a dir, en els versos 1 al 3, del 5 al 8, del 10 al 12 i el vers 23 ens presenta la solitud com a sentiment predominant. I als versos on l'autor en mostra un estret lligam del personatge amb el rei són: el vers 18, versos 27 al 40 i també cal remarcar l'estrofa de la tornada, on fa com una mena de demanda cap al rei.

Podem relacionar el lligam que s'estableix al poema ( "Presoner") amb que Jordi de Sant Jordi va ser cavaller del rei Alfons el Magnànim, així doncs podem afirmar que dins d'aquest lligam apareix la relació del vassallatge on el vassall, en aquest cas l'autor, jura fidelitat al rei.

Gènere poètic. Algunes característiques

Dins de la llengua ens trobem amb diversos tipus de textos: la lírica, la prosa o narració i el teatre. El gènere poètic és un d'aquests models de literatura.

La lírica ens vol expressar sentiments de forma bella, és a dir, el poeta ens intenta transmetre els sentiments a través de la lectura de la poesia, i així el lector pot interpretar el que es vol transmetre per mitjà de l'escriptura. Com cada text, s'ha de seguir una estructura determidada, dita forma és el vers, és a dir, el poema està constituit per estrofes formades per versos. Aquesta estructura s'anomena de diverses maneres, depenent del número de estrofes i versos que contenen aquestes, a més també s'ha de tenir en compte el número de síl.labes que conté el vers de cada estrofa. Aquesta estructura és de diferents tipus: d'art major ( més de vuit síl.labes a cada vers) o d'art menor ( menys de vuit síl.labes a cada vers).

Endemés els autors necessiten algun tipus de recurs per poder transmetre els sentiments, aquest recursos s'anomenan estilístics, hi ha diferents tipus com poden ser: les personificacions, les onomatopeies, i una de les més conegudes, la metàfora, entre d'altres més. Els recursos estilístics emprats als poemes volen donar sentit als versos escrits pels poetes.

En resum, podem mostrar el gènere poètic com una manera d'expressió del sentiments a través de la literatura. Aquesta forma la podem distingir de diferents formes i noms. També podem esmentar la diveristat de poesia que apareix durant tota la història de la literatura, aquesta diversitat és : les cançons i poesies dels trobadors, on més tard, a la Decadència, desminvés la creació poètica, fins arribar a la Renaixença i el Modernisme, a partir d'aquí es tracta una forma diferent de crear les poesies, és a dir, van aparèixer les avanguardes on mostraven una estructura irregular a la normal, i a partir d'aquí va continuar fins arribar a l'actualitat.

Guillem de Berguedà.

A l'època de l'edad mitjana s'utilitzava la poesia trobadoresca com a medi per difundir la literatura en aquell moment. El sirventès va ser, després de la cançó, una de les formes líriques més conegudes. Aquesta forma es tractava d'un poema moralitzador, personal, polític i/o literari.

Guillem de Berguedà, autor del periode trobadoresc, utilitzà aquest tipus de poesia per a les seves obres.

En el poema presentat a l'Antologia poètica, cançoneta leu e plana, Berguedà ens mostra un sirventès dedicat al marqués Ponç de Mataplana, on l'acusa de traïdor, de ser una persona en que no es pot confiar res i a més a més està ple de engany. A la segona estrofa vol donar a entendre que el marqués és a punt de trobar-se sense dents en conseqüència dels seus enganys que ha causat a la gent. Més endavant, podem observar una "recriminació" de la gent que l'envolta i només és amb ell per interès. Per finalitzar trobem la fribolitat de Berguedà davant la companyia d'algú amb el marqués ja que aquest només és un traïdor.

Per concloure podem dir que Guillem de Berguedà va ser un autor de la seva època que va escriure amb les formes literàries pròpies del seu periode.

RAMON LLULL

El poema a vós, dona Verge Santa Maria, ens mostra la estreta relació que va establir Ramon LLull amb la seva creença a Déu, és a dir, en mostra la seva fidelitat cap al cristianisme.

Aquesta fe per dita religió es deguda a les cinc aparicions de Crist cricificat que va sofrir el propi Llull. així doncs, va abandonar la seva família per dedicar-se a una vida més contemplativa, on ell considerava que devia a la predicació als infidels, la creació de "centres" per al culte i l'escriptura per millorar els errors dels infidels.

Aquests tres trets apareixen identificats en el poema A vós, dona Verge Santa Maria, és a dir, alaba la figura de la Verge Maria, tants sols per el vincle que te amb Crist. Seguidament, al final de l'última estrofa, fa referència als infidels, on afirma que al no tenir fidelitat a la seva figura no aniran " al cel", a la segona estrofa es pot observar la seva dedicació a la predicació i torna a al.ludir , el destí que aconseguiràn els infidels. I per finalitzar, a la tercera estrofa, al.ludeix la figura de Crist i la seva seva decisió que va prendre al haver vist les cinc aparicions de la divinitat.

Els camps d'extermini del segle XX

Durant tot el segle XX, s'han produït fet històrics, com pot ser la primera guerra mundial a principis de segle. També es pot destacar la segona República, la guerra civil i la dictadura de Franco, a l'estat espanyol; seguidament de la guerra civil es va originar la segona guerra mundial provocada pels nazis, allà cap als anys 40.

Tots aquests desastres van crear les diputes entre països i els seus pensaments ideològics, així doncs els propulsors i "guanyadors" de les guerres van establir unes certes normes dictatorials, on qui no les complia era ingressat a camps de concentració, on eren els radicals qui manaven. Dits camps podien i eren llocs on s'exterminava a la gent ingressada allà, bé perquè incomplien el que els manaven els nazis o només aquests últims creien que els presoners no servien per a res.

Molts dels exterminaments que es feien era els dels infants i els ancians, els duien cap a les dutxes i allà amb un gas, els ofegaven i els enterraven en forats, anomenats fosses comuns. Per un altra utilitzaven solament als homes i les dones en condicions per fer els treballs forçats.

Diverses fonts literàries mostren la crueltat de aquest camps, una d'aquestes corrents és la pel.lícula de "La vida és Bella" on expliquen l'història d'una família separada per tants sols les seves creences i ingressades al camps, i on pot arribar l'home, davant d'un perill, per allò que estima. També els llibres de " El violí d'Ausvhich" recrea l'historia d'un lutier, que fa l'impossible per poder aconseguir la seva llibertat; o bé, des de l'altre punt de vista, el llibre de " El nen amb el pijama de ratlles" mostra la visió innocent d'un infant que viu al costat dels camps de concentració.

Per concloure també es pot dir que apart de ciutat europees properes a Alemania, també van existir camps d'exterminació, o de concetració al mateix estat espanyol, on també va succeir una cosa semblant, per no dir iguals, que a la resta d'europa. Per estar més pròxims a la realitat, es pot dir que el camps espanyols van ser els precessors de dits camps d'extermini.

MOLT BONES!!

Ja hem creat un bloc... i començen les tasques.